Els acers són aliatges fèrrics amb un contingut màxim de carboni del 2%, el qual pot estar com a aliant d’inserció en la ferrita i austenita i formant carbur de ferro.

Alguns aliatges no són ferromagnètics. Aquest pot tenir altres aliants i impureses, tot dependrà del seu contingut en carboni, normalment es classifiquen en els següents tipus:

 

– Acer amb baix percentatge en carboni: menys del 0,25% de C en pes. Són tous però dúctils. Per millorar les seves propietats són tractats tèrmicament. Són més resistents que els acers baixos en carboni, però menys dúctils; s’empren en peces d’enginyeria que requereixen una alta resistència mecànica i al desgast.
– Acer amb alt percentatge en carboni: entre 0,60% i 1,4% de C en pes. Són encara més resistents, però també menys dúctils. S’afegeixen altres elements perquè formin carburs, per exemple, amb wolframi es forma el carbur de wolframi, WC.

– Acers aliats: Amb els acers no aliats, o al carboni, és impossible satisfer les demandes de la indústria actual. Per aconseguir determinades característiques de resiliència, resistència al desgast, duresa i resistència a determinades temperatures haurem de recórrer a aquests.

L’acer sobté a partir de la aleació del ferro amb el carboni, en canvi, no em parlat sobre el procés que ha de seguir el ferro per finalment obtenirse l’acer desitgat.

El ferro és un metall i com tal no es troba en estat pur en la naturalesa sinó que està formant part de nombrosos minerals. Existeixen molts minerals que contenen ferro. Perquè un mineral pugui ser utilitzat per a l’obtenció de ferro metàl·lic ha de complir dues condicions:

  • Ha de ser un mineral molt abundant.
  • Ha de presentar una elevada concentració de ferro pur.
  • Els minerals més utilitzats en l’actualitat són dos òxids, la hematita (Fe2O3) i magnetita (Fe304) , la limonita, que és un hidròxid de ferro de fórmula (LLEIG·OH H2O) i la siderita o carbonat de ferro (FeCO3).

Una vegada extretes aquestes roques tal qual estan en la naturalesa han de ser sotmeses a nombrosos processos per poder                  obtenir el ferro que tenen en la seva estructura.

L’Acer inoxidable és un tipus d’acer, el qual s’ha aliat ( en un 10,5%, com a mínim) amb crom. El Crom forma en la superfície de l’acer una pel·lícula pasiva, extremadament prima, contínua i estable.

Aquesta pel·lícula deixa la superfície inerta a les reaccions químiques. Aquesta és la característica principal dels acers inoxidables, la seva resistència a la corrosió.

Els acers són aliatges fèrrics amb un contingut màxim de carboni del 2%, el qual pot estar com a aliant d’inserció en la ferrita i austenita i formant carbur de ferro.

Alguns aliatges no són ferromagnètics. Aquest pot tenir altres aliants i impureses, tot dependrà del seu contingut en carboni, normalment es classifiquen en els següents tipus:

 

– Acer amb baix percentatge en carboni: menys del 0,25% de C en pes. Són tous però dúctils. Per millorar les seves propietats són tractats tèrmicament. Són més resistents que els acers baixos en carboni, però menys dúctils; s’empren en peces d’enginyeria que requereixen una alta resistència mecànica i al desgast.
– Acer amb alt percentatge en carboni: entre 0,60% i 1,4% de C en pes. Són encara més resistents, però també menys dúctils. S’afegeixen altres elements perquè formin carburs, per exemple, amb wolframi es forma el carbur de wolframi, WC.

– Acers aliats: Amb els acers no aliats, o al carboni, és impossible satisfer les demandes de la indústria actual. Per aconseguir determinades característiques de resiliència, resistència al desgast, duresa i resistència a determinades temperatures haurem de recórrer a aquests.

L’acer sobté a partir de la aleació del ferro amb el carboni, en canvi, no em parlat sobre el procés que ha de seguir el ferro per finalment obtenirse l’acer desitgat.

El ferro és un metall i com tal no es troba en estat pur en la naturalesa sinó que està formant part de nombrosos minerals. Existeixen molts minerals que contenen ferro. Perquè un mineral pugui ser utilitzat per a l’obtenció de ferro metàl·lic ha de complir dues condicions:

  • Ha de ser un mineral molt abundant.
  • Ha de presentar una elevada concentració de ferro pur.
  • Els minerals més utilitzats en l’actualitat són dos òxids, la hematita (Fe2O3) i magnetita (Fe304) , la limonita, que és un hidròxid de ferro de fórmula (LLEIG·OH H2O) i la siderita o carbonat de ferro (FeCO3).

Una vegada extretes aquestes roques tal qual estan en la naturalesa han de ser sotmeses a nombrosos processos per poder                  obtenir el ferro que tenen en la seva estructura.

L’Acer inoxidable és un tipus d’acer, el qual s’ha aliat ( en un 10,5%, com a mínim) amb crom. El Crom forma en la superfície de l’acer una pel·lícula pasiva, extremadament prima, contínua i estable.

Aquesta pel·lícula deixa la superfície inerta a les reaccions químiques. Aquesta és la característica principal dels acers inoxidables, la seva resistència a la corrosió.

Utilizamos cookies propias y de terceros para analizar nuestros servicios y mostrarte publicidad relacionada con tus preferencias en base a un perfil elaborado a partir de tus hábitos de navegación (por ejemplo, páginas visitadas).

Puedes obtener más información y configurar tus preferencias AQUÍ.

Privacy Settings saved!
Configuración de privacidad

Cuando visita cualquier sitio web, puede almacenar o recuperar información en su navegador, principalmente en forma de cookies. Controle sus Servicios de cookies personales aquí.

Estas cookies son necesarias para que la web funcione y no se pueden desactivar de nuestro sistema.

Para utilizar esta web utilizamos las siguientes cookies técnicas necesarias
  • CONSENT
  • PHPSESSID
  • inbound_referral_site
  • lead_session
  • wp_lead_uid

Decline all Services
Accept all Services
×
Skip to content