Hem de reconèixer l’evolució dels materials per poder determinar el tipus de finestra que tenim en l’immoble a certificar:

Evolució fusteria d’alumini: Tot i que depèn de cada cas, de manera general es pot indicar que en els anys 60 s’utilitzaven sèries de 40mm d’amplada en els sistemes practicables i de 55/65 mm en els sistemes lliscants. És a partir dels anys 70 quan les sèries d’alumini corredisses passen a ser de 70mm. Les sèries practicables de 40 / 45mm sense trencament de pont tèrmic es mantenen fins als anys 90 quan apareixen els sistemes de RLT (d’uns 60mm), però aquests sistemes no es generalitzen fins als anys 2000 i en endavant (amb sistemes des 45mm fins 120mm ).

Evolució fusteria fusta:

Des de l’arquitectura tradicional fins als anys 50: s’utilitzen seccions de fusta de 80 / 90mm (amb vidre monolític de 3 mm, sense juntes). Exemples d’aquestes fusteries es troben en hotels i habitatges en els centres de grans ciutats com Madrid o Barcelona.
En els anys 60 – 70 i 80: s’utilitzen seccions de fusta d’al voltant de 45mm (amb vidre monolític), aquests solen presentar problemes amb els galzes i absència de gomes (s’identifiquen problemes de permeabilitat a les finestres construïdes en els anys 70) .
Des meitat dels 80 fins als anys 90: s’utilitzen finestres amb seccions d’aproximadament de 57mm i juntes.
En els anys 90: s’introdueixen els sistemes mixtes, fusta-alumini i fusteries a partir de 68mm.
Des de 2006 fins a l’actualitat: majors seccions, de 78/88/92, i millora en els vidres.