L’entrada en vigor de l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital, que ha estat suspesa durant anys, atorga al soci minoritari de societats no cotitzades el dret que la societat li compri les accions si no reparteix beneficis.
El mencionat precepte permet que, a partir del cinquè exercici des de la inscripció de la societat no cotitzada al Registre Mercantil, el soci que hagi votat a favor de la distribució de beneficis tindrà dret de separació en cas que la Junta general no acordi la distribució com a dividend d’almenys un terç dels beneficis propis.
El termini per exercir el dret de separació serà d’un mes des de la data de celebració de la junta general ordinària, i serà al procediment de separació o exclusió de socis on s’haurà de determinar el “valor raonable” de la participació si hi ha falta d’acord al respecte.
Amb aquest precepte, el legislador ha tractat de solucionar una situació clarament abusiva contra el soci minoritari quan es veu privat dels dividends per la majoria dels accionistes, però no ha tingut en compte ni ha ponderat les circumstàncies i la situació econòmica concreta de les pimes en configurar aquest dret de forma automàtica i objectiva, fent prevaler el dret del soci minoritari sobre l’interès social.
A partir d’ara, serà el soci minoritari qui podrà forçar l’empresa a distribuir beneficis mitjançant l’efectiva obtenció del dividend o bé amb l’amortització de les seves accions, sigui o no en perjudici de l’interès social. Sens dubte, aquest fet comportarà en multitud d’ocasions un exercici abusiu d’aquest dret per part del soci minoritari, i seran finalment els tribunals els que en determinin l’abast i limitacions.
