Quan parlem de la història de la serralleria, una de les professions més antigues trobem la serralleria, pot ser que dati de fa més de tres mil cinc-cents anys a Babilònia i l’Antic Egipte.
Com tot quan comença moltes panys eren de mida petita i van ser usades per al resguard de mercaderies i així protegir-la de lladres, el que era molt comú trobar durant els llargs viatges per antigues rutes.
Òbviament els panys d’aquella època no eren res sofisticades en comparació amb els models que ara podem trobar a les botigues. En la seva gran majoria eren crues, molt grans i el material era fusta, però tot i com eren complien la mateixa funció. Tenien clavilles que només era possible moure usant una clau de fusta que era gran i pesada (el podem comparar amb un raspall de dents però de fusta i de grans dimensions). Aquesta gran clau havia de ser introduïda al pany i empesa cap amunt.
La història de la serralleria
Amb el passar del temps l’ús dels panys es va fer molt necessari i popular, el que va fer que el seu ús s’expandís i es podia trobar a l’Antiga Grècia, a Roma així com a la Xina i en altres cultures.
Els homes que eren adinerats la usaven per mantenir les seves pertanyies de valor protegides. I les claus la portaven com si fossin anells en els seus dits i mantenien la clau al seu abast en tot moment. Això també era sinònim de riquesa, amb això podies mostrar el ric i important que eres ja que necessitaves tenir objectes importants i joies de valor amb clau.
Anys més tard van començar a aparèixer les primeres panys elaborades amb material de metall, eren molt senzilles i es creu que les van començar a elaborar els artesans anglesos.
Aquestes panys es van fer molt populars i podies trobar-les a tot Europa i fins a la Xina. Ja els dissenys començaven a canviar podien ser empeses, girades o cargolades.
L’art de la serralleria va esdevenir una professió que va ser en ascens, els serrallers eren més talentosos treballant el metall. I aconsegueixen el seu auge artístic durant els segles XIV i XVII. Eren convidats a que creessin panys amb dissenys complicats però que a la vegada fossin bells per als membres de la noblesa.
Durant molts segles el disseny del pany i la seva clau es van mantenir sense molts canvis. Amb la revolució industrial al segle XVIII, arribo la precisió en l’enginyeria el que va fer que els processos fossin més estàndard i augment notablement la seva complexitat i disseny dels panys i les seves claus.
Un home anomenat Robert Barron en l’any 1778, aconsegueix perfeccionar la funcionalitat del pany de palanca. Tenia un nou bloqueig de tabor que requeria que la palanca s’aixequés a una determinada altura per poder ser desbloquejada, no fer-ho de la manera correcta impedia obrir-la, el que va fer que fos més segur.
L’any 1817 a Portsmouth Dockyard, va ocórrer un gran robatori que va commocionar la ciutat, tant que el govern britànic va buscar crear la competència perquè es produís un pany que proporcionés més protecció. Aquesta competència la va guanyar Jeremiah Chubb qui va ser el creador del pany del detector Chubb. Va fer que el sistema del pany fos molt més difícil d’violentar inclusivament l’amo podia adonar-se si el pany havia estat manipulada. El model de pany de Chubb guanya, gràcies a que un especialista en serralleria després de tres mesos no va poder obrir-la.
Amb aquesta fita Jeremiah i el seu germà Charles, uns anys després, van crear la seva pròpia companyia de panys Chubb. Va ser el començament perquè dècades més tard fessin magnifiques millores en els sistemes de bloquejos i claus estàndard. Per això utilitzar sis palanques en lloc de quatre, van incloure un disc que li va permetre a la clau passar a través d’ell, el que va fer complicat per a un especialista veure les palanques internes del pany.
Aquest model estava basat en l’ús de nivells interns mòbils. Però com tot evoluciona i millora en l’any 1784 Joseph Bramah es va aventurar a crear un mètode alternatiu.
Aquestes panys havien de fer servir una clau rodona amb osques al llarg de la superfície. El que provocaria que es mourien les corredisses metàl·liques que eren les que podien impedir que obrís el pany. No obstant això, quan aquestes corredisses de metall es movien gràcies a les osques de la clau en una posició específica, era la manera en què el pany obriria.
Una vegada que s’adopta la metal·lúrgia avançada a l’Europa del segle 18, els serrallers finalment van ser capaços de crear panys molt més duradores i les seves claus. Durant aquest segle serrallers que ja eren famosos van buscar sempre millorar els dissenys que en moltes parts es va mantenir sense grans canvis des de la caiguda de l’imperi romà.
En 1861 Linus Yale, va inventar una clau plana més petita amb les vores serrades que mourien els perns. Tant el seu bloqueig i els dissenys de clau encara es fan servir avui en dia.
Amb el passar dels anys van anar arribant models amb diferents mecanismes que es van fer reeixits i la serralleria va donar un gir dràstic amb la producció en massa.
Ara és una cosa tan comú de veure que amb prou feines li donem importància, el veiem en vehicles, cases, caixes fortes, en ciutats com Madrid pot haver milers de milions de panys.
