Quantes claus tens al clauer? La de casa, la del portal, la de la bústia, la del traster, la del garatge, la del cotxe, la del treball, la de la taquilla del gimnàs … aquí totes juntes, 1 pesito en els pantalons dels homes, que a cada poc deixa la seva trencat a les butxaques, i un espai indefinit a la

El volum de claus pot augmentar segons els nostres responsabilitats en llocs de treball, comunitats veïnals o en habitatges individuals.

En principi serà inevitable comptar amb una clau que serveixi per àmbits diferents (llar, treball, gimnàs …) per raons òbvies, però és molt probable que, dins el mateix àmbit, puguem optimitzar els sistemes de tancament o accés a diferents estances.

bossa de les dones, que sempre sol ser el fons del fons perquè cal treure-ho tot per poder trobar-les.

 

En aquest procés d’optimització dels accessos a diferents instal·lacions podem trobar-nos, almenys, amb dos casos: un en què no hi ha planificació a l’hora de fer servir les claus i un altre en què no solament si hi ha planificació sinó també jerarquització en qui pot usar una o altra clau.

Al primer cas correspon el que s’anomena “claus iguals” o “igualament de claus”, que consisteix en que una única clau obre diferents panys. Així, per exemple, amb la mateixa clau podríem obrir la porta de l’habitatge, el garatge, el traster, la sala de calderes … Si tots els membres de la família tenen còpia d’aquesta clau qualsevol d’ells podrà obrir indistintament tots els elements esmentats amb la seva còpia.

Al segon cas aplicarem el que s’anomena “amaestramiento de claus”. Quan hi ha planificació i jerarquia estem contemplant, per exemple, que només determinades persones poden accedir al garatge, altres al traster, altres a la cambra de calderes o comptadors i altres a l’habitatge … Llavors, a més d’una clau mestra que obri tots els accessos, hi haurà una altra específica per a cada pany.