El primer que es produeix en començar un incendi és una gran emissió de fums. Els fums són els causants de la gran majoria de víctimes dels incendis. A més, els fums, encara que no fossin tòxics, anul·len la visibilitat i dificulten enormement l’evacuació de l’edifici i la intervenció dels bombers. Per ajudar en aquest sentit, les portes de control de fums impedeixen la propagació dels fums que produeix un incendi.

El 2001 es va editar a Espanya la norma europea UNE-EN 1634-3, que estableix els mètodes d’assaig per a aquest tipus de portes. Malgrat el temps transcorregut, la reglamentació espanyola no s’ha adaptat per incorporar aquest tipus de portes que tant ajuden quan es produeix un incendi, incloses les vides que poden salvar. Per dotar un edifici de portes de control de fums no sempre és necessari instal·lar portes addicionals. Les pròpies portes tallafoc poden disposar de la seva preceptiva classificació EI2tt-C5, i també de classificació Sa o S200. Fins i tot les portes de l’edifici ‘no tallafoc’ poden ser ‘cortahumo’, ja que l’assaig de control de fums és molt menys exigent que el de resistència al foc. També poden ser ‘cortahumo’ les portes situades en vies d’evacuació. Són perfectament compatibles les prestacions EI2tt, C5, i Sa o S200, i també els requisits del DB-SUA sobre força d’obertura en vies d’evacuació accessible (65N per a portes resistents al foc, i 25N per portes no tallafoc). També són compatibles les característiques de control de fums amb les d’aïllament acústic, de manera que una mateixa porta pot reunir totes aquestes prestacions i, al mateix temps, complir els requisits d’accessibilitat.

L’assaig de control de fums consisteix en el mesurament del cabal de fuga d’aire a través de la porta en diverses condicions de pressió, a temperatura ambient o al 200 ° C. Perquè una porta superi aquest assaig només cal que disposi de les juntes d’estanquitat adequades per a la seva classificació (Sa o S200 respectivament), i que tingui una rigidesa suficient perquè en tancar sobre el marc mantingui l’estanquitat.

No hi ha motiu tècnic ni econòmic que justifiqui la no inclusió de les portes de control de fums en la reglamentació espanyola (Codi Tècnic de l’Edificació i Reglament de seguretat contra incendis en establiments industrials). A Europa, la norma EN 1634-3 ja va per la seva tercera revisió, sense que a Espanya hàgim fet profit de la seva enorme utilitat per a la seguretat de les persones en els edificis. A diferència d’altres països com Luxemburg, Regne Unit i Polònia, que fa molt que la van incorporar a la seva reglamentació.