La consellera de Salut, Alba Vergés, ha anunciat avui en roda de premsa que demanarà al govern espanyol que tres regions sanitàries – Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu-Aran- siguin les primeres en avançar, a partir del proper dilluns, en el procés de desconfinament per l’epidèmia de la COVID-19. D’aquesta manera, les altres 6 regions sanitàries en què s’estructura Catalunya hauran d’esperar a fer-ho, ja que segons indiquen els estudis analitzats pel Departament de Salut, en aquests territoris encara hi ha un risc de rebrot de l’epidèmia moderat –en concret, a les regions de Lleida, de Catalunya Central, de Girona, de l’àrea metropolitana nord i de l’àrea metropolitana sud-, o moderat-alt –només a l’àmbit de Barcelona ciutat-.

La consellera ha explicat que, d’aquesta manera, el PROCICAT ha aprovat la proposta del Govern de la Generalitat d’iniciar un desconfinament gradual d’àmbit territorial a Catalunya, ajustat als indicadors de risc epidemiològic. “El farem de manera segura, basada en l’evidència disponible, consensuada i transparent”, ha dit Vergés després de ressaltar que aquest procés, dur i complex, “no el podem fer sols: necessitem comptar amb la gent, amb els diferents sectors de la societat, i sobretot amb els ajuntaments, entitats locals i supramunicipals”, perquè són “qui millor coneix els seus territoris i millor poden ajudar a remarcar que cal mantenir la solidaritat i la responsabilitat de tothom

Alba Vergés ha informat que encara hi ha transmissió comunitària del virus, fet pel qual ha reiterat la crida a la prudència i a seguir les recomanacions d’higiene i de distanciament físic. “No ens podem relaxar, ho diem sempre, tot i que sigui cert que les xifres han baixat moltíssim i que el nostre sistema de salut ha pogut atendre a qui ho ha necessitat”, ha emfatitzat. “No hi ha cap regió sanitària a Catalunya amb risc elevat de rebrot, però tot i que el virus va a la baixa, no ens relaxarem”, ha afegit.

La consellera ha informat que la consideració d’avançar en aquest procés d’aquests tres territoris s’ha pres en base a l’anàlisi principal de dos factors: la taxa de transmissió del virus i la incidència de nous casos en els darrers 14 dies. Pel que fa a les altres 6 regions, ha explicat que caldrà que passin uns dies més per veure l’evolució del virus: “És molt positiva a totes aquestes regions, però cal temps per consolidar la tendència i per enfortir el diàleg amb el món local”, per detectar i solucionar algunes complexitats, sobretot als municipis més grans. “La setmana vinent estarem en disposició de presentar una nova proposta per aquestes regions”, ha assegurat Vergés, per qui el fet que aquestes regions no avancin ara “no vol dir que s’hagin d’esperar 15 dies més: han d’anar potser a un ritme més lent que les regions amb un risc baix i això té tota la lògica en l’estratificació que hem fet”.

Per últim, la titular de Salut ha posat en valor l’esforç enorme que la societat ha fet en aquestes setmanes complicades. “L’epidèmia ens ha canviat del tot la nostra vida i ens ha alterat el més quotidià: la feina, l’escola, la casa, la família, els amics… Però ens hem de sentir orgullosos, ja que la solidaritat i l’esforç ens ha servit per a centrar-nos en el més prioritari en una emergència com aquesta: vetllar per la salut de les persones i salvar vides”, ha valorat Vergés abans de donar “un 10 per qui cuida la gent gran a les residències, pels professionals del sistema de salut de primària, d’hospitals i de tots els dispositius possibles que hem habilitat, pels qui són rere el telèfon acompanyant i seguint l’estat de salut i per qui treballa en feines essencials i no ha pogut parar, així com un agraïment enorme a qui s’ha quedat a casa per a fer-ho possible”.

 Quatre graus de risc de rebrot però cap territori en alt risc

Acompanyant la consellera, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha reiterat que el criteri que s’ha seguit en les decisions que s’han anat prenent fins ara han estat marcades per la garantia de seguretat i no per dates determinades. “Les garanties de seguretat les fem sobre indicadors objectius, clars i transparents”, ha emfatitzat el doctor abans d’enumerar un primer grup d’indicadors que contemplen la descripció del territori, les seves dades epidemiològiques, les seves capacitats assistencials, el nivell de vigilància epidemiològica, o la identificació de punts d’especial risc com poden ser les residències. L’altre grup de criteris són, segons Guix, les mesures de protecció col·lectiva, com el manteniment de totes les mesures de distanciament i higiene.

En base a tot plegat, i sobretot en base a la incidència acumulada i a l’índex de penetració del virus, s’estableix un índex de valors que classifica el risc de rebrot en quatre categories: baix (valor menor a 30), moderat (entre 30 i 70), moderat-alt (entre 70 i 100) i alt (més de 100). En aquest sentit, Guix ha detallat els valors que conformen l’actual classificació, que no situa cap regió en un risc alt:

  • Baix risc: Alt Pirineu i Aran (valor 8), Terres de l’Ebre (18), Camp de Tarragona (21)
  • Risc moderat: àrea metropolitana nord (valor 38), Catalunya central (46), àrea metropolitana sud (58), Lleida (60) i Girona (65).
  • Risc moderat-alt: Barcelona (91).