A l’estiu els mecanismes tancaportes cobren una especial importància per la seva utilitat en la seguretat dels accessos i la conservació de l’aclimatació de les estades a les que donen pas. Els mecanismes tancaportes possibiliten que la porta es tanqui automàticament i eviten els cops de porta. També hi ha models que disposen d’un retenidor, com el tancaportes JUSTOR 12-rl, que permeten, per exemple, ventilar estades sense tenir problemes amb el corrent. Entre la gamma d’aparells que compleixen aquesta funció, trobem les frontisses amb molla de retorn, perns amb molla de retorn, molls braç, retenidors i, pròpiament, els tancaportes, dels quals parlarem a continuació.
Entendre la necessitat permet escollir l’idoni
Aspectes a tenir en compte a l’escollir un tancaportes: L’eficiència, sobretot en la fase inicial d’l’empenta, quan la força d’accionament requerida és més gran, cal assegurar-se que presenti la millor facilitat d’obertura possible. La regulació de la velocitat i potència de tancament. Tinguem-ho en compte en funció de l’ús o ubicació de la porta. Recomanable sobretot per a portes de molt trànsit. L’elecció de l’mecanisme depèn de les característiques de la porta i de la funció que es necessita que compleixi. En general, les seves dimensions reduïdes permeten la instal·lació en qualsevol tipus de porta. Aspecte: compacte i estètic. Integrat en el conjunt de l’accés. Només s’empren en portes abatibles (no de vaivé). Sempre comprovar que el mecanisme triat és capaç de suportar el pes i les dimensions de la porta.
Tinguem en compte que a més existeixen normatives aplicables a l’obligatorietat de la instal·lació d’aquests mecanismes en edificis i locals que tinguin accés al carrer.
Al BOE podem llegir alguns requeriments: Transcripció de l’apartat E.T 3.8.4 – Obertura de portes: ‘Els edificis i locals amb accés des del carrer disposaran d’un sistema de tancament de portes adequat, el qual pot consistir en un senzill braç de tancament automàtic de les portes, per tal d’impedir que aquestes romanguin obertes permanentment, amb el consegüent malbaratament energètic per les pèrdues d’energia a l’exterior, quan per a això es requereixi consum d’energia convencional per a la generació de calor i fred per part dels sistemes de calefacció i refrigeració. ‘ D’això, per exemple, es dedueix la importància d’escollir un tancaportes adequat en casos tan freqüents com la d’adequar l’accés a un local comercial o una finca urbana, on l’amo o la comunitat de veïns han de ser convenientment assessorats per un professional sobre la importància d’aquest element.
Funcions i característiques dels tancaportes
Cal conèixer bé la funció de cada component d’aquests aparells per tal d’escollir el millor model per a cada instal·lació i obtenir les millors prestacions.
Extensió articulable. La peça més visible d’un tancaportes. La seva funció consisteix a proporcionar un angle d’obertura i de tancament. En part, les frontisses de la porta exerceixen aquesta funció, però, òbviament, tot i proporcionar un angle d’obertura, no tanquen la porta a la majoria de casos.
Barra lliscant.
Sol formar part dels tancaportes més senzills, aquells que amb prou feines són articulables i no tenen retenidor. La barra llisca per un passador i incorpora una molla que fa tancar la porta. Sol instal·lar-se en portes lleugeres.
Retenidor
. No és obligatori en els tancaportes però els més sofisticats els incorporen. És l’element que s’encarrega d’executar un moviment de tancament controlat.
Vàlvules de control
. Serveixen per controlar la velocitat de tancament i de el cop final. Es diferencien el retenidor en què aquestes vàlvules deceleran el moviment de tancament de forma progressiva i el retenidor ho fa de manera més ràpida.
Sistema pinyó cremallera.
És el mecanisme que uneix el braç articulat amb la part fixa a la porta, i el seu nexe d’unió. Com més sofisticat sigui aquest mecanisme, millor i més net serà el recorregut de l’tancaportes.
Recobriment
. En general, de metall lacat o inoxidable, revesteix tot el mecanisme de pinyó cremallera juntament amb el braç articulat.
Per il·lustrar la integració i característiques d’aquests elements us proposem a continuació 03:00 eficaços solucions amb les quals cobrir una àmplia diversitat de situacions.



Finalment, en el respectiu als retenidors, haurem de distingir entre dos sistemes:
Retenció lliure (RL). És un sistema fix de retenció a 90º. A l’obrir a aquest angle, la porta romandrà oberta (en espera), però no bloquejada. Es podrà seguir obrint la porta fins als 180 º, sense que hi hagi acció de retorn automàtic fins que no es col·loqui de nou en posició de 90º.
Amb palanca de Retenció (PR). És un sistema de retenció variable: es pot regular el punt concret en què es vol que la porta romangui oberta (en espera) i bloquejada. A partir d’el punt escollit no es podrà seguir obrint la porta. Això permet reduir la possibilitat que la porta quedi oberta involuntàriament.
En definitiva, el tancaportes és un modest però eficaç mecanisme que ens proporciona seguretat i comoditat alhora. Correctament instal·lat garanteix que no oblidarem mai tancar la porta, estalviant-nos, amb això, tota una categoria de problemes i situacions no desitjades. És el perfecte vigilant anti-distraccions, econòmic i de fàcil instal·lació, segur i fiable.