Bon dia,
Adjuntem article que ens fan arribar des del Departament Jurídic de PIMEC.
La Directiva UE 2019/1158 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, és l’origen normatiu que va promoure l’ampliació del permís retribuït de l’article 37.3.b de l’Estatut dels Treballadors per a la cura de les persones que pateixen malaltia greu o hospitalització.
Fins ara la interpretació del permís no ha estat una qüestió pacífica sinó que, molt contràriament, ha comportat l’aparició de criteris interpretatius que sovint han sigut més favorables per a les persones treballadores.
Per això, i sense perjudici del que ja n’hem esmentat amb anterioritat, és clar que el permís té una naturalesa finalista de cura de les persones que componen la unitat familiar o el vincle familiar més pròxim pel qual ha de vetllar-se per facilitar el gaudi del permís davant de necessitats de cura prescrites mèdicament, sense perjudici de les facultats de control de l’abús i el frau que pugui tenir l’empresa.
En aquest sentit, tenint en compte la finalitat del permís retribuït, la sentència del Tribunal Suprem número 191/2025, de 12 de març de 2025, disposa que aquest ha de ser gaudit, en dies laborables, mentre duri el fet causant com és el cas del repòs domiciliari en el qual hi ha alta hospitalària però no alta mèdica.
D’aquesta manera, i sota la premissa de garantir el gaudi del permís, és perfectament vàlid sol·licitar l’acreditació corresponent (certificat mèdic) que prescrigui i delimiti l’esmentat repòs domiciliari per estendre el gaudi del permís tant a la necessitat personal com al màxim de dies laborables. Tanmateix, aquesta necessitat d’acreditació ha d’entendre’s ampliada a les persones convivents que no són part del vincle familiar directe (fins a segon grau).
