A finals del segle XIX, Gabriel Milà obre “botiga“ al carrer Major 23 de Begues. En aquelles dates, el poble té una activitat plenament agrícola i d’aprofitament dels boscos, per tant, en Gabriel es dedicava fonamentalment a adobar eines del camp, arades, relles, ferrar matxos, etc.
A l’arxiu familiar conserven documentació i factures antigues de començament del segle XX (cap al 1902). A la fotografía poden veure a en Gabriel al carrer Major ferrant un matxo, acompanyat del seu fill Roc que en aquella època era un nen.
A principis de segle els treballs de ferrer no omplien tot el dia i es compaginaven amb les tasques domèstiques habituals al camp i hort.
Als anys 20, en Roc comença a fer de serraller, fent reixes i portes, construint i arreglant carros, entre d’altres tasques.
Cap als anys 50, en Josep, conegut com “el Pepet de cal ferrer”, fill del Roc, després d’un bon aprenentatge als millors tallers de Barcelona, comença a treballar la forja i amplia el local del carrer Major, donant una forta empenta al taller familiar.
A partir del finals del 60 i començament dels 70, a poc a poc i compaginant estudis i feina, s’incorpora la quarta generació de la nissaga. Els dos germans, en Josep Maria i en Jordi, juntament amb el seu pare, en Pepet, construeixen el nou taller i actual seu de la serralleria a la zona industrial del poble al número 28 del carrer11 de setembre.
Aprofitant l’auge de la construcció dels anys 70 i 80, els dos germans s’adapten als nous temps i posen en marxa la secció de fusteria d’alumini i vidre i posteriorment la d’acer inoxidable .
Actualment una cinquena generació de la família Milà ja treballa en la serralleria. L’Adrià és qui s’encarrega d’actualitzar el taller incorporant les noves tecnologies.
La tasca d’aquesta nissaga de ferrers i serrallers es va veure reconeguda l’any 2002 amb el reconeixement del Gremi de Serrallers de Catalunya a la seva llarga trajectòria d’activitat gremial.