Adjuntem noticies del diari 5DIAS
S’analitzen crèdits participatius i titulització de la morositat. L’objectiu és tancar un acord en setmanes.
El Govern i el sector financer continuen buscant maneres d’evitar que la recessió provocada per la pandèmia del coronavirus forja el tancament d’empreses solvents. D’aquesta manera, l’Executiu té previst aprovar demà un nou reial decret que prorrogarà durant sis mesos més les garanties aportades per l’ICO als préstecs a empreses, a més de fer més flexibles les condicions d’amortització d’aquests préstecs.
No obstant això, tant l’Executiu com el sector financer mantenen una interlocució contínua de cara a intensificar les ajudes. El Govern, juntament amb els cinc grans bancs (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Sabadell) estudien altres vies per concedir ajuts directes a les empreses, un objectiu ja avançat per la vicepresidenta tercera i ministra d’Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño , ja què ajudarà el Fons de Reconstrucció europeu.
Les pimes, i especialment les petites empreses, amb menys de 50 empleats, centren gran part d’aquestes anàlisis, ja que són les més indefenses en aquesta crisis.
Malgrat que hi ha consens en la conveniència d’establir nous estímuls per a l’economia, es tracta de mesures tècnicament complicades, que a més requereixen el vistiplau de la Unió Europea, com ha passat amb l’ampliació de les mesures dels avals de l’ICO. En aquest últim cas, Brussel·les ja ha aprovat ampliar els avals ICO.
En aquest sentit, el Reial decret, que aprovarà demà el Consell de Ministres i es publicarà en els propers dies, ampliarà de el 31 de desembre a l’30 de juny el termini per a sol·licitar crèdits amb aval de l’ICO de l’última línia per 40.000 milions d’euros . També es prorroga el termini per accedir al romanent dels préstecs amb aval perquè les empreses obtinguin liquiditat.
La segona línia garantida per l’ICO no ha tingut l’acollida prevista inicialment, en comparació amb l’èxit de la primera iniciativa d’avals de 100.000 milions d’euros perquè pimes, autònoms i grans empreses puguin tenir liquiditat davant l’aturada econòmica patit durant el confinament de març a juny. Però encara queden fons d’aquest paquet de 100.000 milions, i les empreses tindran sis mesos més per sol·licitar-los.
El decret també permet ampliar la manca dels crèdits ICO, fixada inicialment en un any, per passar ara a dos anys. A més, s’estendrà de cinc anys a vuit anys el termini d’amortització de la línia de crèdits per a obtenir liquiditat. Just el mateix temps que es va establir per als préstecs destinats a inversió. A aquest primer bloc de mesures, els involucrats en el seu desenvolupament l’anomenen “medicina blau”.
MEDICINA VERDA
Després hi ha la “medicina verda”, segon bloc de suports que s’està analitzant en l’actualitat, i en les negociacions també participen els empresaris. Les mesures que puguin derivar-se d’aquestes reunions, en tot cas, no es preveuen fins al mes de gener. Un dels objectius d’aquesta línia de treball és buscar eines perquè l’ICO pugui reestructurar el deute dels avals que ha concedit a la banca. D’aquesta manera es podrà augmentar l’abast d’aquests préstecs a un major nombre possible d’empreses i autònoms, que seguirien coberts entre un 70% i un 80% amb la garantia de l’Estat.
A més, es negocia donar ajudes directes a les empreses, sobretot a les pimes. En aquest cas, en lloc de concretar-ajudes per re capitalitzar companyies individualment, es preveuen suports sectorials, com ja han anunciat per a bars, restaurants i turisme, les activitats més castigades per la pandèmia. Aquí entrarà en funcionament el Fons de Reconstrucció Europeu. Tindrà, en tot cas, de compartir pressupost amb les ajudes a la digitalització de les empreses i la sostenibilitat.
Els contactes són continus. Dijous es van reunir directius dels cinc principals bancs per concretar, al costat de la consultora Oliver Wyman, propostes a l’Executiu sobre les fórmules per salvar empreses viables. Queda pendent buscar un consens sobre el que es considera empresa viable i no viable després del Covid.
Un dels debats és si injectar directament capital en les empreses o pimes, concedir crèdits participatius (préstecs que podrien a la fi transformar-se en capital), re finançaments o fins i tot titulitzar els actius non performing loans (NPL) -crèdits denominats com a cartera vençuda- de les firmes amb problemes per abordar el pagament del seu finançament.
També s’estudien altres vies d’equity. O una barreja de tot això, depenent de les necessitats de l’empresa. Com a exemple, s’estan analitzant les mesures adoptades per Portugal.
Ciutadans ha inclòs una esmena als Pressupostos perquè es concedeixin ajudes directes i a fons perdut a les pimes de menys de 50 empleats i autònoms, que hagin patit una caiguda de més de l’50% de la seva activitat a conseqüència de la pandèmia. Segons els seus càlculs, el cost pujaria a 7.700 milions.
ALTRES ALTERNATIVES QUE S’ESTUDIEN
Canvis a l’ICO. Perquè l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) pugui posar en marxa certes mesures per ajudar a una empresa amb aval de l’Estat a travessar el desert de l’Covid s’ha de dotar d’una estructura que li permeti reestructurar els seus crèdits a les societats de manera similar a com ho fan els bancs (amb lleves i conversió de deute en capital, entre altres mesures.
Però tot aquest esquema necessita l’aprovació de Brussel·les perquè els préstecs ICO estan dins de el marc d’exempció d’ajudes d’Estat. Dur a terme aquestes iniciatives tècnicament resulta més complicat del que previsiblement sembla, ja que requereix, a més dels permisos pertinents de la CE, canvis regulatoris i de el marc del conveni temporal de l’Institut de Crèdit Oficial.
Concurs de creditors. També es preveu modificar la llei de concurs de creditors per agilitzar aquests processos i evitar que una empresa tarda anys a liquidar-se en cas d’insolvència. L’objectiu és que en casos senzills el procés es dugui a terme en uns 15 dies, expliquen fonts empresarials.
Definició d’empresa solvent. La banca ha contractat la consultora Oliver.
