El passat 2 de març de 2021, el Tribunal de Superior de Justícia de Catalunya, en la sentència 1280/2021, va declarar procedent l’acomiadament disciplinari d’un treballador per assetjament sexual.
Com a resposta a la denúncia que va rebre l’empresa per part de la víctima comunicant les accions dutes per l’assetjador, es va procedir a acomiadar al treballador mitjançant l’entrega d’una carta d’acomiadament disciplinari on s’imputava la comissió de la falta prevista en l’article 40.12 del conveni estatal per al sector de l’hostaleria, i també la que es preveu a l’article 54.2.c) i d) de l’Estatut dels Treballadors relatiu a les ofenses i a la transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en l’esfera de la relació laboral.
El jutge de primera instància va estimar la improcedència de l’acomiadament aplicant la doctrina del Tribunal Suprem sobre la valoració del testimoni de la víctima, la que determina que la declaració exclusiva de la víctima com a única prova, s’ha d’ajustar a uns requisits per no vulnerar el principi de presumpció d’innocència. Per contra, la Sala Social del TSJ de Catalunya, citant reiterada jurisprudència del Tribunal Constitucional, entén que aquesta doctrina no resulta aplicable en el marc d’una resolució contractual com és el cas de l’acomiadament disciplinari, perquè la doctrina establerta pel TS està estretament vinculada a la presumpció d’innocència pròpia de la jurisdicció penal.
Practicada la prova i acreditada la veracitat dels fets, el tribunal s’ha ocupat d’examinar si es podia considerar una conducta típica d’assetjament sexual. Ajustant-se a la definició d’assetjament sexual recollida a la LOI 3/2007 – ‘qualsevol comportament, verbal o físic, de naturalesa sexual que tingui el propòsit o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat d’una persona, en particular quan es crea un entorn intimidatori, degradant o ofensiu’ o ‘qualsevol comportament realitzat en funció del sexe d’una persona, amb el propòsit o l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear un entorn intimidatori, degradant o ofensiu’ – anomena els requisits establerts a la STSJ Catalunya 3709/2019 d’11 de juliol, els quals han de concórrer per considerar la conducta com assetjament sexuals:
• S’ha de tractar d’un comportament verbal, no verbal o físic del subjecte actiu, manifestat i susceptible de ser percebut pel subjecte passiu. En aquest punt, la normativa comunitària estima que es pot considerar assetjament sexual un únic acte, és a dir, no cal que es produeixi repetidament en el temps o sigui un comportament habitual.
• S’ha d’apreciar la naturalesa sexual del comportament. En aquest sentit, cal diferenciar entre l’assetjament sexual i l’assetjament sexista. El primer comprèn els comportaments libidinosos i tots aquells que tenen una connotació sexual. El segon, no té caràcter sexual i és el relatiu a la posició de poder i afirmació del gènere.
• Ha de concórrer el propòsit d’atemptar contra la dignitat de la víctima, és a dir, s’ha de crear un ambient intimidatori, humiliant o ofensiu. La jurisprudència estableix que la concurrència d’aquest requisit és determinant per considerar si es tracta d’un acte dolós o imprudent.
El principal tret diferenciador és la finalitat amb la qual s’actua. Així i tot, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, l’element intencional es considera irrellevant respecte a la responsabilitat objectiva.
En conclusió, els requisits que imposa la doctrina del testimoni de la víctima, no són aplicables al procediment laboral d’acord amb la seva naturalesa penal. En conseqüència, no es poden exigir perquè comporten una major exigència probatòria no prevista en el procediment laboral. En qualsevol cas, i amb relació a l’article 105 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, la càrrega de la prova per provar la veracitat dels fets descrits en la carta d’acomiadament correspon sempre a la part demandada.
Pel que fa a la valoració de la conducta, la Sala ho ha qualificat d’assetjament sexual per la concurrència de tots els requisits esmentats, i consegüentment, ha determinat la procedència de l’acomiadament.
