EL TALLER DE FORJA

La matèria prima del taller de forja és l’acer dolç, aquest material té les millors propietats per ser modificat amb les tècniques de la forja. Un error comú és anomenar ferro quant del que es tracta és d’acer. La diferencia entre aquests és la quantitat de carboni que tenen. El ferro té un percentatge inferior al 0,005%. Si el ferro es barreja amb el carboni en una proporció superior al 1,7% es torna un material fràgil, trencadís i molt poc dúctil. En aquest cas obtenim la fundició (molt útil per aconseguir peces mitjançant la fusió).

Alhora d’escalfar el metall es té en compte la seva massa i les seves característiques físico-tèrmiques. La rapidesa per escalfar-se depèn: – La naturalesa física i química del metall. Un metall que sigui més conductor que un altre absorbirà l’escalfor necessària més ràpidament. – La massa i la relació entre les seves dimensions. – La temperatura de la fornal. Degut a l’escalfor es produeixen canvis de color en els metalls. L’acer dolç que conté entre un 0,1% i un 0,3% és el metall més utilitzat en els treballs de forja.

Els canvis de color que estan provocats per l’escalfament ens ajuda a saber la temperatura. Sabem que el color vermell fosc està a una temperatura de 850 ºC aproximadament i el taronja equival a uns 1000 ºC, el groc clar uns 1200 ºC i el blanc uns 1400 ºC. Aquest és el límit de temperatura màxima del ferro forjat.